A les últimes classes de GITIC vam treballar dues eines molt similars, ja que ens ensenyen a organitzar la informació de manera molt visual. Estic parlant de CmapTools i Pearltrees. Ambdues, per això, es diferencien ja que la primera d'elles serveix més per crear mapes conceptuals en si, i la segona per organitzar la informació en carpetes a partir d'un mapa conceptual.
Així doncs, endinsem-nos més a fons en aquestes dues eines. D'una banda, trobem l'eina de CmapTools, la qual ens ajuda a tenir un esquema visual de tots aquells conceptes treballats. En aquest cas, n'hem creat un per tots els conceptes treballats a GITIC que ens permet, amb un ràpid anàlisi ,recordar tot allò practicat. Aquesta eina, però, no es limita simplement a un mapa de conceptes, sinó que dins de cada concepte hi pot haver un enllaç que t'envii cap a la informació a la qual estas fent referència, fet que et permet ampliar certs aspectes sense que estigui mostrat explícitament.
Mapa conceptual de Mariona Corominas Estivill
D'altra banda, trobem l'eina de Pearltrees, la qual et permet crear un mapa conceptual on cada "perla" és una carpeta on hi pots anar introduïnt webs que consideris interessants i que no han de ser obligatoriament d'usuaris coneguts, sinó que escrius en el cercador allò que t'interessi trobar i ho guardes per després posar-ho en el teu mapa. Poc a poc, vas creant un arbre de "perles" on dins de cada una hi ha, o bé, més "perles", o bé, un enllaç que et portarà a una pàgina web.
Pearltrees de Mariona Corominas Estivill
Per més informació, podeu visitar el bloc d'en Josep Duran, on explica detalladament aquestes dues eines.
En aquesta entrada us parlaré de la conferència del doctor Grozco, on aquest tracta el tema de l'Educació en comunicació audiovisual, partint de la idea que l'audiència és com el fet de ser home o dona. És a dir, normalment creiem que el fet de ser audiència consisteix simplement en veure allò que es projecta en pantalla, i no és així ja que tot projecte té un exercici previ que comporta errors i repeticions conseqüents. Així doncs, tot allò projectat també té un procés previ que en el fons està reflectit en pantalla de forma indirecta, ja que la perfecció amb que tot se'ns presenta necessita un esforç previ deduïble. Tanmateix, mai arribem a ser conscients del que es pot veure més enllà del que se'ns mostra en pantalla, ja que, quants de nostres hauríem pogut sospitar que la posició en què el fotògraf posa la càmera pot determinar la nostre opinió?
Hem d'entrenar-nos doncs, per ser audiència, i en aquest procés hi han de col·laborar tres factors: l'escola, la família i els mitjans de comunicació. Tots ells tenen la funció d'educar els infants, i educar no només socialment sinó també tecnològicament. És a dir, està molt bé introduir projectors a les aules, però aquests han de servir d'alguna cosa més que de complement del que diu la mestra. Per tant, no s'està relacionant la tecnologia amb el programa educatiu o pedagògic, ja que no se li està donant suficient importància a tot allò visual, no en traiem el profit que podria tenir el fet de relacionar l'àrea digital amb la pedagogia. Hem d'ensenyar als nens a utilitzar de forma conseqüent la tecnologia, educar-los en la cerca d'informació. Així, també ha de ser la família qui entri en aquest nou món de la informàtica i, que per tant, estiguin al corrent de les descobertes dels seus fills i sàpiguen donar-los resposta. No hem d'oblidar tampoc el paper dels mitjans de comunicació, que tot i que es vulguin eximir de responsabilitats, tenen un pes molt important en l'educació dels infants. Un tret educatiu on aquests i poden intervenir és en mostrar què hi ha realment darrera de cada programa, ja que estan ensenyant a l'infant que darrera de totes les coses hi ha un treball, que les coses s'aconsegueixen amb esforç i constància.
Hauríem d'aconseguir crear doncs, una educació basada en el desenvolupament de la pedagogia dels mitjans de comunicació. Posar a prova les capacitats d'alfabetització en comunicació visual i digital, i partint d'això, educar més a fons en aquest aspecte. Hem de tenir present que cap ésser humà neix amb el "chip" incorporat, per tant, tot i que tinguin la ment més oberta a les noves tecnologies, el hem d'educar pedagògicament en tecnologia. Un exemple a analitzar i posar-nos a prova com a audiència podria ser el vídeo de Oh Brother!, on podríem tenir presents aspectes com la llum, les dimensions, la música, etc.
En aquesta sessió de GITIC hem treballat molt a fons els passos que cal seguir per inserir o publicar al bloc, a través d'una nova entrada, un document, una presentació o un formulari creat a partir del Google Drive. Així doncs, comencem la explicació amb la presentació dels passos a seguir:
Obrir el Google Drive i un cop a dins obrir un document de text, una presentació o un formulari.
Dins del document anar a la barra d'eines i entrem a fitxer o formulari, si es tracta d'un formulari.
Cliquem a publicar al web o insereix formulari al web.
Després copiem el codi.
Tot seguit l'enganxem a l'entrada de blogger pero a HTML i un cop enganxat podem canviar les mides, les quals són recomenables 480 d'ample (width) i 600 de llarg (height).
Per acabar, us apareixerà a redacta uns requadres com els següents, que són els que havieu creat al Google Drive
DOCUMENT DE TEXT
PRESENTACIÓ
FORMULARI
Des del meu punt de vista, opino que aquesta eina que ens ha ensenyat el professor Jorge Coderch ens serà molt útil per tot tipus de treballs, ja que ens permetrà publicar al web "eines" molt pràctiques com el mateix formulari, molt utilitzat en treballs de recerca.
Aquesta tercera entrada es centrarà en les dues darreres classes de COED (Comunicació oral escrita i digital). En aquestes classes vam tractar bàsicament l'art de la comunicació, un art que requereix el domini de 4 habilitats lingüístiques: llegir, escriure, parlar i escoltar, que ens permetran aconseguir una comunicació eficaç, i de 5 qualitats o propietats del text: coherència, cohesió, adequació, correcció i variació, que ens permetran aconseguir un text significatiu. Comencem doncs, amb l'explicació dels trets més característics d'aquestes 4 habilitats lingüístiques: d'una banda, trobem l'habilitat de llegir, la qual no només es tracta de descodificar el que hi ha escrit, sinó de comprendre el que llegim i crear la nostre pròpia interpretació a partir de l'objectiu que tenim en ment, intentant crear una relació entre la lectura i els nostres coneixements o experiències; també tenim escriure, que requereix posseir unes competències formals, lingüístiques i discursives suficients per crear un text significatiu; d'altra banda, trobem parlar que és molt més que expulsar paraules sense sentit, ja que aquest acte es caracteritza per l'expressió de sentiments, pensament u opinions de forma clara, ordenada i concisa: i, finalment, escoltar, el qual no consisteix només en la percepció de sons, sinó que em d'anar més enllà i ser capaços de comprendre i interpretar un missatge, sempre presentant respecte i atenció per l'emissor.
Aquest vídeo crec que resumeix perfectament l'art d'escoltar, que considero que és el més important dels quatre que hem vist, ja que per ser un bon mestre és necessari saber escoltar als infants per poder veure en ells més que la figura d'un nen o d'una nena:
D'altra banda doncs, trobem les 5 propietats textuals, les quals es divideixen en dos grups: les qualitats descriptives (coherència, cohesió i adequació) i les qualitats preescriptives (correcció i variació). Aprofundim doncs, en aquests dos tipus de qualitats: Les qualitats descriptives s'encarreguen de l'anàlisi, la descripció, l'explicació i el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Parlem de:
Coherència: és la propietat que s'encarrega de la relació lògica de les diferents parts del discurs mitjançant la selecció de la informació.
Cohesió: és la propietat que s'encarrega de la relació de significat que s'estableix entre els diferents elements del text, bàsicament a partir de connectors.
Adequació: és la propietat que s'encarrega de l'adaptació d'un discurs a la situació comunicativa pertanyent, amb l'ús d'un registre i un dialecte adequat.
Les qualitats preescriptives s'encarreguen de determinar normes d'ús, és a dir, com hem de crear un text significatiu. Parlem de:
Correcció: es la propietat que es caracteritza pel bon ús de l'ortografia, la sintaxis, el lèxic, la morfologia, per aconseguir un text correcte, d'acord amb una norma lingüística.
Variació: es la propietat que es caracteritza per l'ús de trets estilístics i expressius d'acord amb determinats valors socials.
Mapa conceptual sobre les propietats del text creat a partir de Cmap Tools (extret de Google).
Aquestes qualitats no ens venen de nou, sinó que portem anys estudiant-les i posant-les en pràctica, així doncs, podem arribar a la conclusió que realment són importants per crear un text significatiu i entenedor d'acord amb el públic a qui vagi dirigit. A més, si el nostre futur és ser mestres, és important dominar aquestes 5 qualitats a la perfecció per poder crear discursos entenedors dirigits als nostres alumnes de primària.
L'entrada d'avui es centrarà en la darrera sessió de GITIC, en la qual, a més de tractar temes propis de dins del blog com per exemple com fer una entrada, com adjuntar imatges, vídeos, etc, vam tractar també el funcionament del Google Reader, una eina molt eficaç que et permet rebre informació actualitzada diàriament.
Aquesta nova manera de rebre la informació permet que no sigui la persona la que ha de cercar totes les pàgines que li interessen, sinó que aquestes pàgines vinguin a ella. Això, però, és possible gràcies a una aplicació anomenada RSS, que es troba a la gran majoria de pàgines web i que et permet subscriure gratuïtament o no, aquella informació que ens interessi (no ha de ser tota la pàgina web) al Google Reader, i per tant, poder rebre-la sense la obligació d'accedir directament a aquesta pàgina.
A més, dins del mateix Google Reader es pot classificar la informació com més convingui. Si per exemple es té molt d'interès per les notícies del diari El País, es pots fer una carpeta exclusivament per els artícles d'aquest diari. També és important saber que no només els diaris o les revistes tenen aquesta aplicació, sinó que també la tenen les cadenes de ràdio, televisió, etc. Així com també, hi ha una opció en que reps alertas de Google sobre informació que es considera d'interès comú. Aquest és un exemple de subscripcions:
Exemple de subscripcions.
Penso que aquesta és una bona manera de rebre informació actualitzada, alhora que et permet estar al dia de totes les novetats. Per tant, malgrat es pugui fer pesat el fet d'haver de subscriure't a totes aquelles pàgines que t'interessen, després se't compença ja que no has d'anar a buscar cada cop allò que vols, si no que ja ho tens a mà.
