Un adéu de reflexions

Aquesta és la última entra de COED i GITIC i m'agradaria dedicar-la a fer una reflexió sobre aquestes dues assignatures i sobre el que m'han aportat al llarg d'aquest semestre.

Primer de tot, començaré per l'assignatura de GITIC. Personalment, al principi he de reconèixer que no hi vaig veure molta utilitat en aquesta assignatura per la carrera que estava començant, però ara veig que realment no era conscient de la importància que tenen les TIC a l'aula. Ser mestre no consisteix només en fer classe any rere any, sinó que, com tots sabem, vivim en una societat que canvia constatnment, i precisament l'educació és un dels àmbits que més està sotmèsa a aquests canvis. És per això que els mestres, més que ningú, han d'estar al corrent d'aquests canvis i  han de voler que arribin als seus alumnes perquè aquests puguin desenvolupar-se tecnologicament i no es quedin estancats en l'era tradicional.  Però perquè això sigui possible, els mestres s'han de formar i han de saber introduir aquests nous canvis a les aules i aconseguir que els alumnes cada cop més, tinguin més facilitats en introduir les tecnologies en l'àmbit educatiu. 

Així doncs, crec que aquesta assignatura em servirà tant ara com en un futur i la veritat és que he de reconèixer que gràcies a GITIC ara ser fer coses que abans no s'havia i ni tant que exisitien, i, per tant, m'ha facilitat molt la feina, sobretot els treballs en grup.

Finalment, pel que fa a COED, és una assignatura que considero que ha estat molt dinàmica i entretinguda. Crec que totes les matèries es poden donar de moltes maneres i que aquesta en concret és la típica assignatura que tot professor aprofita per deixar anar tota la teoria sense més, però, no ha estat el cas. Hi ha hagut teoria, però sobretot pràctica, és a dir, que l'adquisició de nous coneixement ha estat per mitjà de la posada en pràctica de la gran majoria d'aspectes treballats a classe. 

És cert que molts dels aspectes treballats ja les havíem tocat durant el Batxillerat, sobretot, però de totes formes els hem tractat de manera diferent, cosa que ha fet que no resultés repetitiu i que acabessim d'aprofundir en aquests.

Pel que fa al bloc en concret, crec que es una bona forma d'exercitar la nostra constància, és a dir, l'objectiu d'aquest bloc era anar-lo actualitzant a mesura que passaven els dies i fèiem classe i crec que en aquest aspecte he estat constant. Penso també que ha servit per repassar, inconscientment, allò que havíem fet a classe, ja que estas explicant amb les teves paraules allò treballat i, per tant, estàs veient si ho has entès o no. Per acabar, he de dir que  aquest bloc està tancat pel que fa a la publicació de noves entrades, però se del cert que em servirà per repassar tot allò que hem fet, ja no només de cara a l'examen, sinó també al llarg del curs i de la carrera.

Usos de les TIC a l'aula i la Taxonomia de Bloom

Aquesta serà l'última entrada de GITIC i m'agradaria dedicar-la a parlar sobre les quatre habilitats o usos de les TIC a l'aula. Aquesta nova era digital ha de tenir una forta implantació a les escoles, però, tanmateix, aquesta implantació no es pot fer de qualsevol manera, ja que aquestes noves teconologies han de servir per desenvolupar les capacitats dels alumnes i fer-los créixer digitalment i intel·lectualment. Perquè això sigui possible els mestres han de treballar per aconseguir-ho, cosa que implica formar-se en aquestes noves habilitats. Tot seguit podeu veure una "evolució" o quatre maneres diferents d'entendre les funcions de l'ordinador a l'aula:

La primera és l'ordinador com a mestre, és a dir, l'ordinador pregunta, el nen respon, l'ordinador analitza la resposta i dóna pas al nen per continuar, tal i com es fa en l'escola tradicional (memorització). D'això se'n diu aprenentatge instructiu, i un exemple pot ser el Zona clic on el nen té unes activitats per fer. Tanmateix, això pot ser molt útil pels mestres ja que les activitats estan diferenciades segons les capacitats de cada nen.

La segona és l'ordinador com a alumne i el nen com a mestre, on el nen, mitjançant la interacció amb l'ordinador, crea el seu propi aprenentatge, fet que impulsa el treball en grup i el treball de coneixements. Un exemple en pot ser l'Scratch i el Logo.

La tercera és l'ordinador com a simulador, on el nen manipula una série de variable. És a dir, hi ha un simulador en que el nen pot controlar per exemple el creixement d'una planta amb una sèrie de variables: si hi ha aigua; la quantitat de llum... És cert que el nen no construeix de forma lliure però arriba a entedre qualsevol procés natural que, conseqüentment, dóna lloc a un aprenentatge per descobriment. Un exemple de simulador podria ser el joc dels SIMS tot i que és més una activitat lúdica que d'aprenentatge.

L'últim, és l'ordinador com a eina de treball, ja sigui per escriure, fer taules de càlcul, per comunicar-se, etc., el qual potencia les capacitats que té el nen de crear i desenvolupar-se. En aquesta última hi entra molt el treball del mestre per voler modificar el treball tradicional per un treball dedicat al domini de les TIC dins l'aula. 

Totes aquestes quatre habilitats tenen connexió amb la Taxonomia de Bloom, una piràmide dedicada a un ordre d'habilitats que tot estudiant hauria de seguir. Us deixo un document on podreu veure tots aquests aspectes que tracta la Taxonomia de Bloom:

Personalment, i tal i com vaig escriure en un comentari en el bloc d'en Josep Duran, penso que la millor de les quatre opcions sobre els usos de les TIC a l'aula hauria de ser la última, on el mestre estigués format i preparat per poder oferir als alumnes una bona formació que els permetés un ús àgil i eficaç de les noves tecnologies dins l'àmbit escolar, perparant-los també per un futur laboral, en el qual els hi serà molt necessari aquest domini de les TIC.

La UNESCO i la ISTE

Aquesta entrada de GITIC correspon a un treball individual sobre les Competències de la UNESCO i de la ISTE. El treball consistia en fer un resum sobre aquestes dues entitats, de tal manera que ocupessin tres diapositives d'una presentació del Google Drive cada una. Aquí les teniu:

Penso que fer aquest treball m'ha ajudat a conèixer millor aquestes competències, tant de la UNESCO com de la ISTE, ja que se que si només ho hagués llegit, no ho hauria entès igual, en canvi el fet d'haver-ho hagut de resumir ha fet que m'hi fixés més i entengués la necessitat de les TIC dins l'aula i la importància que té que els mestres sàpiguen utilitzar-les com cal, ja que d'aquesta manera aconseguiran que els seus alumnes desevolupin les capacitats i competències necessàries per el seu present com a estudiants i pel seu futur laboral. De totes maneres, com que això només és un resum, us deixo les webs on es parla sobre aquestes competències de la UNESCO i de la ISTE.

Com parlar bé en públic

Aquesta nova entrada de COED (Comunicació oral, escrita i digital) tractar un tema molt ampli i molt treballat a classe des de diferents punts de vista. Aquest tema és l'habilitat o capacitat de parlar bé en públic. 

Per treballar aquest aspecte ens hem basat, primerament, en el llibre de Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre ens explica, d'una banda, els aspectes més visibles d'un discurs com poden ser la importància del control de l'estat d'ànim, és a dir, dels nervis, ja que, probablement, que un discurs sigui exposat correctament o no, dependrà molt de com controlem els nostres nervis; els moviments del cos, és a dir, mostrar naturalitat; l'entonació, adoptant un to que capti l'atenció dels oients; la claredat i la consició durant l'exposició; la correcció lingüística, que mostra el nivell de cultura del parlant; etc. D'altra banda, explica els aspectes que si amaguen darrera d'aquest discurs com pot ser un previ guió, caracteritzat per una estructuració del discurs, però que no vol dir una memorització d'aquest, ja que la principal fórmula és la espontaneitat i la preparació del suport tècnic que, malgrat sigui visible al moment, darrera d'aquest hi ha un treball previ.

En segons lloc, hem fet diverses pràctiques en que la competència oral, a més de la audiovisual, ha tingut  molt de pes. Estic parlant del treball de Identitat i Territori. Aquest consistia en triar, per parelles, un tema que tingués, tal i com diu el títol, una identitat i es situés en un territori concret. La meva parella era en Gonçal Rubio Badía, i el tema que vam escollir va ser Els nens al parc. En la realització del treball, ens vam basar en webs extretes d'Internet pels continguts, alhora que vam tenir observació directa de nens en els dos tipus de parcs, de tal manera que allò que trobàvem ho podíem verificar o no depenent del què veiem; en la realizació del vídeo vam fer ús del Movie Maker; i en la exposició del treball vam intentar aplicar totes aquelles idees del llibre citat anteriorment. Us deixo el resultat del nostre treball (mirar-ho des de Youtube):

En tercer lloc, vam fer una recitació oral d'un poema, per practicar tant la memòria com el fet de parlar en públic, perquè tot i que estem recitant de memòria, no deixa de ser una exposició oral que en la majoria de casos és més complicat, pel que fa al control dels nervis, que no pas una exposició corrent d'un treball. El poema que vaig escollir va ser Cançó a Mahalta de Màrius Torres. Hi ha diversos poemes d'aquest mateix autor que duen el mateix nom, jo vaig escollir el que comença dient: "Com la boirina que s'aclofa quan ve la nit...". Us deixo aquí la web perquè ho veieu.

Finalment, l'últim treball que vam fer sobre aquest aspecte de com parlar bé en públic va ser un seguiment sobre una persona que nosaltres consideressim que era un bon comunicador. Era un treball en grup (Lucía Casares, Manuel Arroyo, Laura Menéndez, Gonçal Rubio i Mariona Corominas) i el comunicador que vam escollir va ser Jordi Évole. El vam seguir per diverses xarxes socials com el Twitter, el Facebook; vam llegir publicacions seves a diaris com el periòdico, així com també vam seguir els seus programes de Salvados. El treball però, no es tractava només d'observar els trets que tenia com a bon comunicador, sinó de remarcar també el suport tecnològic i les diferents eines que vam utilitzar per dur a terme aquest seguiment i  l'exposició consegüent. El resultat va ser aquest:

Tot aquest profund treball sobre la comunicació, tant oral com escrita, crec que m'ha servit per descobrir la importància que aquesta té en quasi tots els àmbits. Realment, mai hauria pensat que el fet de parlar bé en públic comportés tant de treball previ, i ja no només un treball escrit com pot ser el guió sinó un treball i un esforç psicològic, com el fet de ser capaços de controlar els nervis mitjançant tècniques com el moviment de les mans, la posició del cos, etc. Vulguem o no, crec que tots nosaltres hem interiorizat molt aquest llibre i, totes les tècniques que s'hi expliquen, les hem intentat posar en pràctica en les diverses exposicions orals que hem fet, i penso que en certa manera ens ha servit per sentir-nos més còmodes i confiants durant el nostre discurs.