La primera és l'ordinador com a mestre, és a dir, l'ordinador pregunta, el nen respon, l'ordinador analitza la resposta i dóna pas al nen per continuar, tal i com es fa en l'escola tradicional (memorització). D'això se'n diu aprenentatge instructiu, i un exemple pot ser el Zona clic on el nen té unes activitats per fer. Tanmateix, això pot ser molt útil pels mestres ja que les activitats estan diferenciades segons les capacitats de cada nen.
La segona és l'ordinador com a alumne i el nen com a mestre, on el nen, mitjançant la interacció amb l'ordinador, crea el seu propi aprenentatge, fet que impulsa el treball en grup i el treball de coneixements. Un exemple en pot ser l'Scratch i el Logo.

L'últim, és l'ordinador com a eina de treball, ja sigui per escriure, fer taules de càlcul, per comunicar-se, etc., el qual potencia les capacitats que té el nen de crear i desenvolupar-se. En aquesta última hi entra molt el treball del mestre per voler modificar el treball tradicional per un treball dedicat al domini de les TIC dins l'aula.
Totes aquestes quatre habilitats tenen connexió amb la Taxonomia de Bloom, una piràmide dedicada a un ordre d'habilitats que tot estudiant hauria de seguir. Us deixo un document on podreu veure tots aquests aspectes que tracta la Taxonomia de Bloom:
Personalment, i tal i com vaig escriure en un comentari en el bloc d'en Josep Duran, penso que la millor de les quatre opcions sobre els usos de les TIC a l'aula hauria de ser la última, on el mestre estigués format i preparat per poder oferir als alumnes una bona formació que els permetés un ús àgil i eficaç de les noves tecnologies dins l'àmbit escolar, perparant-los també per un futur laboral, en el qual els hi serà molt necessari aquest domini de les TIC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada