Com parlar bé en públic

Aquesta nova entrada de COED (Comunicació oral, escrita i digital) tractar un tema molt ampli i molt treballat a classe des de diferents punts de vista. Aquest tema és l'habilitat o capacitat de parlar bé en públic. 

Per treballar aquest aspecte ens hem basat, primerament, en el llibre de Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquest llibre ens explica, d'una banda, els aspectes més visibles d'un discurs com poden ser la importància del control de l'estat d'ànim, és a dir, dels nervis, ja que, probablement, que un discurs sigui exposat correctament o no, dependrà molt de com controlem els nostres nervis; els moviments del cos, és a dir, mostrar naturalitat; l'entonació, adoptant un to que capti l'atenció dels oients; la claredat i la consició durant l'exposició; la correcció lingüística, que mostra el nivell de cultura del parlant; etc. D'altra banda, explica els aspectes que si amaguen darrera d'aquest discurs com pot ser un previ guió, caracteritzat per una estructuració del discurs, però que no vol dir una memorització d'aquest, ja que la principal fórmula és la espontaneitat i la preparació del suport tècnic que, malgrat sigui visible al moment, darrera d'aquest hi ha un treball previ.

En segons lloc, hem fet diverses pràctiques en que la competència oral, a més de la audiovisual, ha tingut  molt de pes. Estic parlant del treball de Identitat i Territori. Aquest consistia en triar, per parelles, un tema que tingués, tal i com diu el títol, una identitat i es situés en un territori concret. La meva parella era en Gonçal Rubio Badía, i el tema que vam escollir va ser Els nens al parc. En la realització del treball, ens vam basar en webs extretes d'Internet pels continguts, alhora que vam tenir observació directa de nens en els dos tipus de parcs, de tal manera que allò que trobàvem ho podíem verificar o no depenent del què veiem; en la realizació del vídeo vam fer ús del Movie Maker; i en la exposició del treball vam intentar aplicar totes aquelles idees del llibre citat anteriorment. Us deixo el resultat del nostre treball (mirar-ho des de Youtube):

En tercer lloc, vam fer una recitació oral d'un poema, per practicar tant la memòria com el fet de parlar en públic, perquè tot i que estem recitant de memòria, no deixa de ser una exposició oral que en la majoria de casos és més complicat, pel que fa al control dels nervis, que no pas una exposició corrent d'un treball. El poema que vaig escollir va ser Cançó a Mahalta de Màrius Torres. Hi ha diversos poemes d'aquest mateix autor que duen el mateix nom, jo vaig escollir el que comença dient: "Com la boirina que s'aclofa quan ve la nit...". Us deixo aquí la web perquè ho veieu.

Finalment, l'últim treball que vam fer sobre aquest aspecte de com parlar bé en públic va ser un seguiment sobre una persona que nosaltres consideressim que era un bon comunicador. Era un treball en grup (Lucía Casares, Manuel Arroyo, Laura Menéndez, Gonçal Rubio i Mariona Corominas) i el comunicador que vam escollir va ser Jordi Évole. El vam seguir per diverses xarxes socials com el Twitter, el Facebook; vam llegir publicacions seves a diaris com el periòdico, així com també vam seguir els seus programes de Salvados. El treball però, no es tractava només d'observar els trets que tenia com a bon comunicador, sinó de remarcar també el suport tecnològic i les diferents eines que vam utilitzar per dur a terme aquest seguiment i  l'exposició consegüent. El resultat va ser aquest:

Tot aquest profund treball sobre la comunicació, tant oral com escrita, crec que m'ha servit per descobrir la importància que aquesta té en quasi tots els àmbits. Realment, mai hauria pensat que el fet de parlar bé en públic comportés tant de treball previ, i ja no només un treball escrit com pot ser el guió sinó un treball i un esforç psicològic, com el fet de ser capaços de controlar els nervis mitjançant tècniques com el moviment de les mans, la posició del cos, etc. Vulguem o no, crec que tots nosaltres hem interiorizat molt aquest llibre i, totes les tècniques que s'hi expliquen, les hem intentat posar en pràctica en les diverses exposicions orals que hem fet, i penso que en certa manera ens ha servit per sentir-nos més còmodes i confiants durant el nostre discurs.